Quan un pelegrí mussulmá arriba á Jerusalem, comensa per visitar l' Haram ó temple qual descripció acabo de donar; després segueix veyent los demés llochs sants per l' orde que vaig á indicar.
Entrat en lo temple, se 'l conduheix directament, atravessant lo pati, al edifici nomenat lo trono de Salomó: allí fa una breu oració devant del petit frontispici Beb Arrahma ó porta de la Misericordia, y dona una almoyna á la persona que hi ha allí encarregada de rébrelas: dita almoyna 's destina al Scheih l' Haram ó gefe del temple. D' allí passa 'l pelegrí al lloch nomenat Sirat; puja la escala, fa la oració devant del fronstipici, li explican la situació del pont miraculós, y després d' aixó fa altra almoyna.
Havent atravessat lo pati, entra á l' Aksa per la porta lateral, ahont resa una oració al costat del nitxo principal, altra en lo bras del edifici nomenat Sidi Omar, altra devant del frontispici que du 'l nom de Beb Arrahma ó porta de la Misericordia, com l' anterior. Desde allí per la rampa se dirigeix al Sahhara, puja la escala, y arribat als archs del coronament, ahont está lo Mizan ó balansa universal, invisible com lo pont Sirat, diu una curta oració. Complerts aquestos primers debers, entra en lo Sahhara, resa altra oració prop de la roca, dirigeix una invocació al profeta, y 's santifica tocant la senyal de son sagrat peu; baixa després á la cova de la roca, hont pronuncia una oració en cada un dels llochs que portan los noms de Soliman, David, Abraham, Gabriel y Elías.
