Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/550

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CAPÍTOL IX



Viatje á Damasch.— Mont Tabor.— Mar de Galilea.— Riu Jordá.— País volcanisat.— Descripció de Damasch.— Construccions singulars.— Població.— Gran mesquita.— Basars ó mercats — Fábricas.


 Havent millorat l' estat de ma salut durant ma permanencia á Nazaret, vaig sortir pera Damasch, montat á caball, ab tota ma comitiva, lo dimecres 19 d'Agost, dirigintme al N.
 A un quart de tres passarem per un llogaret hont me vaig despedir d' alguns amichs que m' havian acompanyat fins allí; y, després de diferents rodeigs entre las montanyas, arribarem á Canaá, lloch célebre per la miraculosa conversió del aygua en vi. Aquesta ciutat, situada en la costa OSO. d' una montanya, contindrá sobre cincheentas familias. Las casas son mal construhidas, habenthi una font d' aygua riquíssima.
 D' allí, girant al NE., baixarem á una vall d' ahont s' eleva al mont Tabor, que deixarem á la dreta. Dita montanya, célebre per lo miracle de la transfiguració de Crist, es bastant alta, y son cim sembla estendres horizontalment quan se mira del indret ahont ja 'm trobava. Crech que 'n lo mateix lloch se doná la célebre batalla del mont Tabor.
 Sortint de la vall atravessarem diferents serrals y deixant á la dreta lo llogaret de Lubi y descubrirem la extremitat N. del Bahar Tabarie ó mar de Galilea.
 Baixarem de las alturas per lo E., y passarem per prop d' una bonica font; y, atravessant per l' Hhettin, poblet rodejat de jardins y situat en la encinglada vora de la montanya per la part que mira al NNE., armarem las tendas en mitj d' algunas eras hont los habitants solen batre sos grans. De Nazaret á dit poble hi ha quatre horas de camí.
 Vaig trobar en ma tenda un gros escorpit.