Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
53
ali-bey el abbassí

del Marroch; ó hem de creurer que aquestos últims parlan sense haverlo vist y sols per las relacions dels antichs geógrafos. Sia com vulla, dita relació, despossehida dels erros que la desfiguran, manifesta sempre duas cosas singulars: la unió ó comunicació d' abdos Nils en son origen en un mateix llach, y la pérdua del Nil occidental en altre. Mes endavant tornarém á tractar del mateix assumpto.
 En 5 d' Octubre l' artillería de las baterías de Tánger anunciá la arribada del sultá Muley Soliman, emperador del Marroch, que s' allotjá en l' alcassaba ó castell de la ciutat. Com encare no havia sigut presentat al sultá, no vaig sortir de casa esperant sas ordres segons estava convingut ab lo kaid y 'l kadí; per quina rahó no vaig poder presenciar la ceremonia de sa arribada.
 Al endemá lo kaid me feu prevenir que ja podia disposar lo regalo de costúm pera 'l següent dia, lo qual vaig fer al instant. Lo matí del dia senyalat vaig tenir una assentada ab lo kaid y 'l kadí, reunits pera 'ls preparatius de la presentació. Lo kaid me demaná la llista dels presents destinats al sultá: li vaig entregar y quedarem convinguts
 Com era divendres, vaig anar primerament á la gran mesquita á fer la oració de mitj dia, per ser una obligació indispensable y tenir d' anarhi també 'l sultá.
 Poch després d' entrat en la mesquita se m' acostá un moro, dihentme que 'l sultá acabava d' enviar un dels seus criats pera anunciarme que podía pujar á la alcassaba á las cuatre, y presentarmhi.
 Avans d' arribar lo sultá entraren desordenadament en la mesquita alguns soldats negres. Anavan armats, lo que no 'ls va impedir colocarse á un costat y altre sense observar ordre ni preferencia de cap mena.
 Poch se feu esperar lo sultá: anava al davant d' una petita comitiva de cortesans y oficials tan senzillament vestits, que no 's distingian dels demés del acompanyament. La mesquita enterament plena de gent podria contenir sobre dos mil homes. Mentres m' hi vaig estar, vaig tenir cuidado de mantenirme un poch separat.
 La oració se feu del mateix modo que 'ls altres divendres; pero 'l sermó lo predicá un fakih del sultá, insistint ab ener-