Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/617

173

ali-bey el abbassi

resisteix á tan funestas probas: construheixen novas casas iguals á las antigas, deixant á la Providencia lo cuidado de conservarlas. Aixís arribará un dia en que 's podrá dir ab veritat que la ciutat de Constantinopla s' ha reedificat més de cent vegadas.
Vaig veure algunas botigas com las d' Europa; un carrer d' argenters diamantistas y un barri enterament poblat de calderers, d' hont ne vaig sortir atabalat. Vaig passar també per un carrer llarch, hont se veu vaixella de coure, notable per la pasmosa multitut de pessas y per lo modo agradable ab que s' exposan al públich en cada botiga.
Es Constantinopla la única ciutat mussulmana hont existeixen carruatjes. Los que s' usan van sobre cuatre rodas, son ben proporcionats y plens de daurats, cuberts d' una tela blanca ó vermella, y tirats per dos cavalls, conduhits á pas petit per un cotxero á peu: hi ha derrera del cotxe una escala de fusta que 's posa devant de la porteta pera pujar y baixar. Los turchs no tenen lacayos y sembla que menysprean servirse de carruatjes en la ciutat, puig en tot los que vaig veure sols hi anavan donas.
Un dia vaig voler examinar més detingudament l' Hipódromo, nomenat per los turchs Atmeidan. Es una plassa irregular, de unas duascentas cincuanta passas de llargada, sobre cent cincuanta d' amplada y en quin centre s' alsa un obelisch egipci d' ull de serp roig, igual á las agullas de Cleopatra en Alexandría, pero no tan alt. Li suposan setanta peus d' elevació. Cada cara presenta una línea perpendicular de geroglífichs de gran dimensió. Descansa sobre cuatre daus de bronzo, quina basa es un pedestal compost de diferents trossos de márbre mal travallat. Los cuatre costats del pedestal ofereixen una multitut de figuras extranyas en relleu, totas de cara, ab lo degradat gust grech de la edat mitja. Me digueren que aquellas figuras representavan los deixebles de Jesucrist; més lo que hi ha de cert es que lo pedestal deshonra lo monument y un dia causará sa ruina per no estar ben trabadas las parts que 'l componen.
A algunas passas de dit obelisch se 'n veu altre elevat per los grechs, imitació del anterior. Crech també que está construhit sobre las mateixas dimensions; més essent format