Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/619

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


molt baix com á parapet, un altre més elevat, y altra línea interior molt més alta, y flanquejada de torras més altas encare.
 Dits llensos de murallas en grahons, coronadas d' aspitlleras, son imponents, puig presentan tres líneas de fochs; més no podent sostenir lo de l' artillería, y tenint l' enemich la ventatja de poguer acostarshi ab la seva al abrich dels serrals y bardissas dels jardins que s' extenen fins al peu de las murallas, Constantinopla no podria sostenir un atach de vuvt dias contra un exércit de terra. Ademés, en un espay bastant considerable entre la porta d' Andrinópoli y la de Top, com també en altre entre aquesta última y 'l castell de las Set Torras, los tres pans de murallas están arruïnats del tot, haventse substituhit sols per un altre que més sembla una pobre, paret de tanca que fortificació d' una gran ciutat. Lo demés del recinte se vá també arruinant.

CAPITOL XIV



Cisterna de Filoseno.— Columna de Constantí.— Mercat de donas.- Bezesteinn ó gran basar.- Barri del Fanal.— Alai Kiosk del sultá.- Porta del serrall.— Ribera del mar de Mármara.- Cuartel dels artillers.— Lloch d' esbarjo del sultá.— Illuminacions del Ramadan.— Festa del Beyram ó de la Pascua.— Ayguas de Constantinopla.— Carácter dels turchs.— Diversions. — Donas.— Clima.


 La cisterna de Filoseno, construhida en temps dels Constantins pera provehir d' aygua á la ciutat, no es avuy més que un soterrani sech, hont s' ha establert una fábrica de seda. S' hi baixa per una mala escala, que termina en un espay casi fosch, sostingut per molts centenars de columnas, y ocupat per máquinas de filar y torse la seda, quals fils, casi invisibles en aquella fosquedat, se divideixen horisontalment entre las renglas de columnas, de manera que casi no 's pot