Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/626

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Derrera d’ ell vaig véurer arribar deu ó onze cavalls de respecte del sultá, ab arreus plens de diamants y pedras preciosas. Sobre tot los estrebs y la brida eran preciosíssims. Alguns portavan sobre la dreta de la sella un escut de dos peus de diámetre, y á l' esquerra un sabre, tot igualment carregat d’ or y pedrería.
 Girantme á altre costat vaig veure montat á Mussa Bajá, kaimakan del gran visir, en mitj de cuatrecents á cinchcents oficials, empleats y soldats, tots á peu, los quals lo portavan casi en l' ayre. Havéntme reconegut me saludá afectuosament, corresponentli jo tot seguit, y continuá sa marxa girant lo cap pera mirarme. Al surtir de la porta me feu altre lleuger saludo ab un sonriure afectuós. Causá alló tal sensació que varis oficials geníssars vingueren á preguntar als meus criats qui era jo, dihent que no havian vist may apuntá ‘l riure en los llabis d' aquest Cató mussulmá. Vaig sentir realment que las ciscunstancias me privessen d' estrényer entre mos brassos á aquell excelent amich, mes com tal intimitat hauria contrariat mon plan, me vaig sentir ab bastanta fortalesa pera resistir als afectes de mon cor y per ofegar las passions que en igual circunstancia haurian determinat á cualsevol altre. ¿Podia en efecte, després d’ haverme mantingut insensible á las afectuosas instancias y enérgicas persuasions de Muley Abdsulem, mon amich més estimat, y de son germá Muley Soliman, abandonarme al sentiment d' afecte que m' unia á Mussa Bajá ó rendirme tal vegada al atractiu dels honors que 'm podia donar á mans plenas? No; perdona, amich estimat. Sé que en aquest instant estás esperant ma visita; peró fugiré lluny: demá al matí abandonaré Constantinopla.
 Seguí al kaimakan un cos de bostandgis d’ infantería. Se sentí un viva y allavors aparegué lo sultá montat en son cavall y tapat sota los inmensos plomalls de sis ó vuyt oficials que anavan al costat seu. Li poguí veure molt be la cara, y li vaig dirigir un saludo, al qual tingué la bondat de correspondre: son rostre me semblá pálit y fins demacrat. Son caftá es vermellós; la hermosura, riquesa y brillantor de la rosa y ploma de diamants excedeixen á tota ponderació.
 Prop del sultá seguian tres oficials distingits, dels quals