Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

antorxas del desenfré ja al naixer desparegudas;
llums derreras dels festins en mitj del carrer perdudas.
 Grans arestas de parets blanquejadas per la lluna
tremolan dins dels estanys ó parteixen l' ombra obscura.
 Sembla verament que s' óu en lo fons de la planura
rumor d' ofegats patons y d' alenadas confusas;
que 's vehuen las dos ciutats lassas, pálidas y mústigas
deixantse anar mollament per lo deleite abatudas!…
Y 'l vent, passant per debaix del arbre de fragants fullas,
desde Sodoma, 'l sendér que 'ns dú á Gomorra, perfuma!

Llavors fóu quan passant la nuvolada, ohí
la véu del cel dihent:—¡Detúra't: es aquí!

VIII

 ¡Lo núvol esclata!
Los flams d'escarlata
l' hi obran cent traus,
cayent ab feresa
rius de sofre encesa
per sobre 'ls palaus,
llensant tremolosa