Aquesta pàgina ha estat revisada.
}}
En vá?, plorant, al cel sas mans alsava:
en vá á un altre abrassant, en son derrer adéu,
enlluhernat, confús, preguntava quin Déu
per sa ciutat aquell volcan vessava.
En va en amples traspols buscava un salvament
contra lo loch diví; contra lo foch vivent:
Déu sap humiliar als que l' hi faltan.
En va invocan sos déus; pus del foch al ardor
prompte 'ls ulls de granit d' estos deus en un plor
d' encesa lava de sas clotxas saltan.
Y tot desparegué baix eix suprém revolch:
ab l' home la ciutat, ab la planta lo solch.
Al foch vingut del eel res lo detura!
Avuy rés queda entorn d' eix poble destruhit,
y 'l vent desconegut que bufá aquella nit
mudá fins las montanyas de figura.
