Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/138

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

anem cayent, cayent!
En va 'ns ampara un roch
que de 'l abisme al broch se 'ns apareix,
pus nos está atrayent
l' aygua que desde 'l fons nos engulleix.

L'amor es atractiu, pur y mortal!
fes que ton cor no hi crega:
aixís un nen atret per gros raudal
s' hi contempla, s' hi renta y… s' hi ofega.