Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Amo en un jás de molsa
cantar en espanyol,
mentres companya dolsa,
sens pena y sense dol,
al so de tendre gralla,
canta y lleugera balla,
llensant fresca rialla
sota ample parasol.

 Pero molt mes m' agrada
l' estarme meditant
quan l' aura enjogassada
me frega tot passant:
y allá en la mar profonda
mirar pálida y blonda
la lluna, com en l' onda
trenats mil va formant!