Vés al contingut

Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LOS CUSTODIS


¡Ditxós l'home ocupat del eternal destí,
que, com un viatjer que surt de bon matí,
se lleva, ab l' esperit sobreixint?de tendresa,
y al apuntar lo jorn, llegeix, medira y resa!

Així com va llegint, lo jorn ve lentament
y en s ánima apareix igual qu' al firmament;
mostrant clar á favor d'aquesta transparencia
quant té en torn seu y quant guarda en sa conciencia