Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ab aquest noy de més no ets més poblada
ni més gran, ni tampoch més estrellada;
mentre 'l cor de eixa mare sempre atent,
eix cor al qual tot goig causa tortura,
eix abisme tan gran com tú, oh natura,
es buyt y desolat sense aquest nen!