Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/175

«—¡Tot aquest bé de Déu per un sol home!
»¡Quants amichs lo festejan y l' adulan!
»¡Quant de pa los meus fills no comprarian
»ab las joguinas que los seus refusan!…»

Y després, capficat, trist y frenétich,
compara vostra llar ab la llar sua
sempre apagada, y veu sos fillets margres,
y sa esposa mostran sas carns aixutas,

Y sa mare velleta esternellada
demunt d' un jas de palla, sorda y muda,
posant los ulls en blanch, tan dura y freda
com los cadávres en la sepultura;

Puix Deu ha fet que mentres uns jemegan
sofa 'l farcell de penas y d' angunias,
altres, desde que naixen, un assiento
de l' abundancia en los festins ocupan.

Y aquesta lley que desde abaix jutjada
considerám despótica é injusta,
sembla qu' al 'un l'hi diu:—¡Sufreix y enveja!
y qu' al altre l'hi diu:—¡Gosa y disfruta!