Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/186

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

eixa nit, per darte ufana,
espolsa sobre la plana
sa roba plena de flors:

 Si jo sigués, bella nina,
l' anyel que sa flama fina
se desembull baix tos dits;
si sigués l' aucell que passa,
y qu' en lo espay li don cassa
de ta veu un dolset crit;

 Si jo sigués, Magdalena,
l' hermitá de Tombelena
en son piadós tribunal,
quan ta boca á son orella
de tos pecats de la vetlla
l' hi llíure 'l vot virginal;

 Si jo tingués, Magdalena,
l' ull de nocturna phalena
llavors que 'l somni 't sorpren,
y qu' ab son ala indiscreta,
de ta celdeta secreta
bat los vidres transparents;