Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/190

Mon destino es guardat per ta dolsa plegaria,
ella sobre mi vetlla quan mon ángel s' adorm:
quan le meu cor no sent ta veu digne y may varia
á combat de la vida e'l ne prove la sort.

¿No hi ha pas en los cels una veu que't reclama?
¿no ets tú donchs una flor forana á nostres camps?
Jermana de las verges del cel, tú ets per mon ayma
lo reflex de llurs fochs y l' eco de llurs cants.

Quan son ull negre y dols me parla y me contemple
quan ta roba 'm just toca ab un só esmortuhit,
jo crech haver tocat una gassa del temple:
jo ne dich com Tobias: Hi ha un ángel en ma nit.

Quan de los meus dolors tu traus la nuvolada
jo comprench qu' á ta sort ma sort se déu unir,
semblant al sant pastor las de llarga jornada
que viu vers la fontana una verge venir.

Jo t' estim' com un ser dessobre de ma vida
com ávia antiga estima' discursos previssors,
com jermana poruga á mos mals asservida,
com l' últim infantó qu' un ne té en sos vells jorns.