Aquesta pàgina ha estat revisada.
Allí hi ha esposas idolatradas,
Allí cors tendres y resignats.
¡Ay Déu! La vida de que un s' enuja
Al sol s' iguala aprés de la pluja!…
Mira'l com baixa sense parar!
Del rónech poble quals llars fumejan
Veu las finestras que al fosch clarejan
Com ulls al frontis d' un campanar.
Lo hermós arch-iris! Vina y esguarda
Com va enxamplantse per tots cantons!
Quina riquesa 'l bon Deu nos guarda
Després de darnos llampechs y trons!
¡Quántas vegadas ab ánsia inquieta
Las alas cerca mon animeta
Y vé inplorantvos un Ithuriel,
¡Ay! Pera véurer hont té sa planta
Eixa gran curva qu' al hom' espanta;
Inmensa arcada d' un pont del cel!
_(page_20_crop).jpg)
