Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquestos pensadors, als qu' avuy veus
 divinisar corn déus;
aquestos héroes qu' ab son ull dominan
y á qual infiuix los horizonts mes vastos
 tots s' il-luminan;

 Després d' haver l' espay ab sos raigs d' or
 omplert de resplandor
corn una ardent antorxa, ¡ay! han anat
á buscar en lo fondo d ' una tomba
 la obscuritat.

 Lo cel que nostres mals no desconeix
 piadós se compadeix
de nostres jorns, cadena de dolors;
y tots los dematins nostras auroras
 banya ab sos plors.

 Déu que de sa llum pura 'ls raigs envía
 á aclarar nostra vía,
nos diu qui es Ell y qui nosaltres som: