Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/5

PROLECH

Corria l' any 1857.
Los periódichs d' Espanya, especialment los literaris, s' ocuparen ab entussiasme de la nova col·lecció de poesías que baix lo nom de contemplacions acabava de dar á llum lo gran poeta del segle XIX y's desfeyan en ellogis d' ellas.
Jo, que, encara que bordegás, havia ja llegit, no sempre ab lo fruyt degut, totas las novelas de Dumas, Súe, Feval y altres autors de nota (sols havia sentit parlar de Cervantes, Quevedo, Lope de Vega y Calderon de la Barca) coneixía á Victor Hugo per sa Nostra Senyora de Paris per lo que vulguí adquirir la obra que tant que dir donava á tots los crítichs de ma patria; y com los noys son en certs casos com las donas, que quan se proposan una cosa no hi ha més remey que concedírse-la, mon bon Pare me la enviá á buscar ab la condició de que l' hi havia de llegir alguns trossos.
Jo sabia bé ó malament mon Chantreau, pero aquest s'havia olvidat de dirme que 'l francés de Victor Hugo, especialment lo poétich, no era ni parent del que m' acabava d' ensenyar, aixís es que 'm quedava en dejú de la major part de las poesias.
Llavoras amohiní á mon Pare fins que 'm comprá un bon Diccionari bilingüe, y 'm dediquí, ab una especie de neguit, en que figurava per molt l' amor propi, á tra-