Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/57

Qui espera delera

 Munta, esquirol, á l' alsina
fins á la branca mes alta
que ab ton pes com jonch s' inclina:
Cigonya, tú á qui sens falta
se troba 'n tota ruina,
vola, vola del panell
de la torra al del castell.

 Puja, áliga apresadora,
á la montanya espadada
qu' un etern hivern decora;
y tú, sempre disposada
á cantar la nova aurora.