Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/67

LO MATÍ

 La transparenta gassa del mati
per sobre las montanyas va extenentse!
 Mira: lo raig pristi
banya y argenta del castell l'entorn;
y amorós ja en lo cel va confonentse,
com se confon la gloria y lo plaher,
 l' armónich cant primer
qu' en lo bosch naix y 'l brill primer del jorn.

 Sonriu, sí, al resplandor misteriós
ab que lo cel s' adorna y se decora!
 ¡Pot ser demá veurás—
si per atzar me crida lo atahut—
lluhir á pesar teu, com sempre hermós,