Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Y qué! ¿acás temeraris son mos cants?
Cal en los jorns de horror
mostrarse sórt als crits de sos jermans?
Cal que per hom sols sente nostre cor?
¡Oh, nó! 'l poeta en la terra
voluntari 's desterra
pera dur un consol á sos semblants
que 'l pes arrastran de dolors eterns,
y, armat sols de sa lira,
se llansa en mitj del poble que delira
com Orféo en lo seno dels inferns.
« Orféo de las penas terrenals
» los morts á arrebatar vingué valent;
» més tú sobre las testas criminals
» l' himne cantas de fer remordiment.
» ¿Quin orgull ¡oh insensat!
» t'arrastra en la pendent?
» Perque á jutjar, al circle has devallat
» sens haver combatut?
» Censor sens experiencia:
