Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Las verges, corn las vespradas
bellas, d' ébano sos pits,
riuhen al veurerse copiadas
de coure 'n los panys brunyits;
y altres, alegres corn ellas,
fan saltar de las mamellas
de las dócilas camellas
llet blanca ab sos negres dits.

 Homes, donas despulladas
véuhense en lo golf banyar.
Eixas tribus ignoradas
¿hon devian ahir estar?...
Del cíbal la esquerpa véu
que del cavall l' euga créu
se mescla ab lo crit que tréu
del rocam lo batent mar.

Lo núvol en l' espay de caminar se deix:
—¿Es aquí?— Y una veu li respongué:—Segueix!