Aquesta pàgina ha estat revisada.
sols ell sap hon comensa,
sols ell son mitj coneix.
Un baf estrany perfuma,
á eix mar que sempre fuma,
y escampa en lloch de escuma
arena que candeix.
—¿Cal transformar en gorch aq'uest desert aixut?
—Més lluny!—respon l' accent del fons del cel vingut.
VI
Com un enorme escull entre onas col-locat
com de torres un munt que'l temps ha arrabassat
Babel, deserta y trista 'ns apareix.
De lo res dels mortals testimoni cumplit,
á la plasenta llum del astre de la nit,
quatre monts ab sa sombra ella enfosqueix.
L' edifici ensulcit s' oculta entre la pols.
Los huracans cautius, passant baix sos traspol
promouhen un rumor inexplicable.
