voltavan nit y jorn per sos portals grossers
com abellas en torn de rusca inmensa.
—¡Cal acabarho?—diu lo núvol de ira plé:
—¡Segueix!—¡Senyor!—diu éll,—¿hon donchs m'aturaré?
Vetaqui que dos ciutats estranyas, desconegudas;
qu' alsantse de pis en pis fins á dal dels núvols pujan,
se 'ns apareixen dormint en mitj de la nit obscura,
ab llurs deus, llurs habitants, ab llurs carros y llurs fustas.
Son en la mateixa vall dos jermanas ajegudas.
L' ombra sas torres cubreix estarjidas per la lluna;
després la vista entreveu entre la claror confusa,
aqüeductes, monuments, escalinatas, columnas,
amples capitells; despres distingeix inmensa turba
de granítichs elefants sostenint una ample cúpula;
colossos drets, contemplant com en torn séu se bellugan
disformes mónstruos nascuts d' excesos contra natura
jardins suspesos guarnits d' arcadas, flors y verdura,
y arbres negres inclinats sobre cascadas profusas;
temples vastos hon demunt de cayrells de terra cuyta
