Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/16

fou executat, tornant en sí Sant Sagimon, conegué lo gran pecat que habia comés, y quant fácil era estat en creurer las maliciosas paraulas de una envejosa Madrastra; y aixi llansantse sobre lo cos del Fill mort, lo cubrí de amarguíssimas llágrimas sens mida.
 Y considerant la gran ofensa que habia comés contra la Divina Magestat, acudí per aplacar á Deu á son antich refugi de la intercessió de Sant Maurici y sos soldats, y retirantse en lo Monastir de Aguano, estigué allí molts dias plorant com debia son pecat, suplicant als gloriosos Martyrs Tebéos que li alcansassen del Senyor que li fes mercé de castigarlo en aquest Mon de sos pecats; peraque satisfent en aquesta vida, quant fos possible, á la Divina Justicia, meresqués perdó de Deu en lo tremendo Judici. Ohí Deu la oració del contrit Rey, presentada pels Sants Tebéos, y concedintli mes del que sabé demanar, encaminantlo poch á poch á ferlo company dels mateixos Mártirs, per via del martiri, conforme la petició que acostumaba fer antes de la cayguda: perque en aquest temps morí lo molt católich y poderós Clodoveo Rey de Fransa, marit de Doña Clotilda Reyna y cosina-germana de Sant Sagimon. Restáren Reys de aquells grans Estats de Fransa, Clodomiro y sos germans fills de dita Senyora; la cual encara que era Santa, y po-