Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Ab la importunació de la mare, lo Rey de Fransa isqué ab un poderós exércit, y juntament ab sos germans sen entrá per lo regne de Borgonya: feu també altre poderós exércit aquest Sant Príncep ab son germá, pera resistir y defensar sos Estats. Emperó antes de donarse los dos Reys la batalla se posá lo Sant en oració, pregant á Deu que li notificás ahont anirian las ánimas dels que moririan en aquella batalla. Apareguéli un Angel y li digué: Que perillaban molt de anar al infern. Ohint assó lo Sant, y no volent causar tant gran dany, embiá Embaxador dient á Clodomiro, que li volia parlar. Vérense los dos Reys de Fransa: digué Clodomiro no volia escoltar ningun concert, sa muller y fills. Sant Sagimon pregá á sa muller que per la salut del poble consentís; la santa Princesa, ja arrepentida de la mort del fillastre, consentí de bona gana y los dos juntament ab los fills, per la salut del poble, se entregáren en mans del Rey de Fransa, lo cual los aportá á la ciutat de Orleans, ahont en aquell temps vivia un Abat molt sant, lo cual entenent que dit Rey volia llevar la vida á aquell sant Príncep, lo pregá molt encaridament, que no matás á un Rey de tant noblesa y santedat; que si no li llevaba la vida, alcansaria victória de sos enemichs, y que al