Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/21

dicada en son nom, en la Montanya de Monseny y Parróquia de Viladrau, Bisbat de Vich, se fa la festa lo dilluns de Pascua del Esperit-Sant. fa Deu grans miracles per intercessió de aquest Sant, per esser assí lo lloch ahont feu pernitencia, y tenir en aquesta Iglesia part de las suas reliquias, y las dos Creus [2] que restáren amagadas quant éll sen torná ab son Pare, la invenció de las cuals fou del modo següent:
 Passats centenars de anys, y no sabent los de aquesta terra cosa alguna de ditas Creus, succehí que un pastor de un pagés que se anomenaba Gat, estant guardant uns Bous de son Amo en aquesta Montanya, véu que cada dia sen anaba un dels Bous á la cova del gloriós Sant Sagimon, se agenollaba prop de ella, donant horribles bramsa; anaba allí lo pastor per ferlo anar á pasturar ab los altres, y no se acababa cosa; vehent assó lo pastor sen aná á denunciarho al Rector de Viladrau, lo cual acudint á dit lloch, y vehent lo dit Bou agenollat y bramant, sen aná á denunciarho á son Prelat lo Bisbe de Vich, lo cual se espantá de semblant maravella; y havent consultat abans ab lo Capitol y Clero, partí de la ciutat ab gran professó, arribant á la cova, trobá lo Bou agenollat, y manant cavar en dit lloch, trobaren las dos Creus sobreditas, y en continent