Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


II

     Adalaisa, l'abadessa,
     l'espera mig desmaiada.
     Ell travessa la capella
     am la barba escabellada
     de l'orgia de la nit.
   Passa, i la deixa tota profanada...
   I entra rialler en la cambra d'Adalaisa.

   Adalaisa mig-riu i està contenta;
   té la cara carnosa i molt afable,
   i un xic de sota-barba arrodonida,
     i un clot a cada galta.


III

—Treu-te la capa, —li demana ella.—
Treu-te la capa, que t veuré més gran.
—Treu-te tu l manto, que t veuré més bella.
—No, que só l'abadessa de Sant Joan.—