Vés al contingut

Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


VI

   Totes les veus de la terra
   aclamen al comte Arnau
   perquè de la fosca prova
   ha sortit tant triomfant:

«Fill de la terra, —fill de la terra,
      comte l'Arnau,
ara demana, —ara demana:
      què no podras?

   —Viure, viure, viure sempre:
   no voldria morir mai;
   ser com roure que s'arrela
   i obre la copa en l'espai.

   —Els roures viuen i viuen,
   prô també compten els anys.

   —Doncs, vull ser la roca immobil
   entre sols i temporals.

   —La roca viu sense viure,
   que res la penetra mai.