Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


LA FI DEN SERRALLONGA


—Pare, absoleu-me: só cançat de viure.
—T'escomet a bona hora l cançament.
La teva via s'ha acabat i ets lliure
d'anar-ten al repòs eternalment.
Més, abans d'adormir-te i reposar-te,
cal que t recordis dels teus grans pecats:
tots aquells que jo puga perdonar-te,
també de Déu seran-te perdonats.
—El primer pecat meu és l'orgull, pare:
jo só aquell que he tingut un rei al còs;
mai he pogut sofrir que algú m manara:
fer la llei a tot Déu era l meu goig.
Per xò he tingut tant odi al rei d'Espanya
i li he fet la guerra jo tot sol.
Ell la terra ns ha omplert de gent estranya
i manar-nos-ho tot és lo que vol.
Doncs, jo li he dit: «No m plau!» I, via fóra!,
he anat pel món com m'ha vingut a plaê,