Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


L'ànima de les flors


Aquelles dues flors que hi ha posades
     al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
     Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
     no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
     posades a morir, més sense dol.

«Morirem aviat, lluny de la planta, —
     elles deuen pensâ; —
més ara nostre brill al poeta encanta,
     i això mai morirà.»

1898