Aquesta pàgina ha estat validada.
Passa i es perd al lluny...
La boirina de Juny
cenyeix l'horitzó immobil.
Roden les estacions,
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.
Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.
Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.
Cada any l'hostia s va alçant,
el temple s va aixafant
i l'hostia puja, puja...
Passen més anys i més,
el capellà no hi és:
l'hostia va sola en l'aire.
Amunt... amunt... amunt...
La volta perd el junt,
la llum del cel s'hi filtra.
L'hostia s'hi va acostant...
El temple s va esquerdant...
El caçador no para.
