Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/244

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


 La donzella.
Despertáuvos si dormiu—despertáuvos pare y mare,
que jo veig un rostro tal—que no apar persona humana.
 La Mort.
Donzelleta com viviu—com viviu tan descuidada
sens pensar que la mort ve—á l'hora menos pensada?
 La donzella.
¿Qui sou vos que no 'us conech— que sou tan desfigurada?
 La Mort.
La Mort sò si 'm coneixeu,— si may l' heu vista pintada.
 La donzella.
La Mort pintada be 's véu,—l' he vista moltas vegadas;
mes no mata com feu vos,—ni tampoch porta la dalla.
 La Mort.
Al pensar que sò la Mort—tinch la gent horrorisada,
pero jo may vaig al lloch—si l' hora no es arribada.
 La donzella.
Ay Mort si 'm deixas estar—te 'n faré promesas llargas,
Al se' al temps de ma vellesa—deixaré pompas y galas.
 La Mort.
Deixaus' viure no 'u puch fer—que de Deu ne so enviada;
á la Mort no li cal dir—que vinga un' altra vegada.
 La donzella.
Festa enrera, festa enrera—que me 'n tens tota espantada
y jo porto la bandera—de las mes hermosas damas.