Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rament democrátich, que en tots sos lays se troba. Sempre está al costat del pobre contra 'l rich, del soldat contra 'l capitá, del vasall contra 'l rey; mes encara que sia demócrata no per aixó deixa de ser justa, y sempre es agrahida[1].

III.

Molt se n' ha enrahonat de la senzillesa de la poesía popular y ab tot no á totas las composicions d' aqueix género acompanya eixa qualitat. En la llegenda del Tocador de viola, de la que se n' ha fet un quento castellá, se véu ben be que no es tot en ella la inspiració de moment; se veu darrera aquella fingida

  1. En Finlandia hi havia un rector de fora que escriguè en vers las costums, la vida tota de aquell pobre pais compost d' esculls é illas. Quan morí, com que l' poble l' aymava, tots los pescadors cusiren al drap de sa vela una llista de roba negra en senyal de dol, y des de llavors en sa no han deixat ja may eixa dolsa per ells recordansa de una persona aymada, de la que, lo amor de tot un poble, n' ha fet una llegenda plena de sentiment y dolsesa.