Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Al cantarla, cada cop que 's comensa la tonada se torna á repetir la lletra dels dos hemistichs del vers darrerench.

Coneixém del mateix cant eixa versiò provençal:


Lou rei á 'no nourriço — plus belo que lou jour;
elo s' es endourmido — lou Dauphin au coustat,
mai quand s' es revelhado — l' a trouvat estouffat.
N' en pren sa courbelheto — les pedas vai lavar.
Lou rei qu' es en fenestro — la regardo passar:
—Et ounte vas, nourriço, — que Dauphin plourará?
—N'aguetz pas poou, moun mestre, — iou l'ai ben malhoutat.
—Entouerno-te, nourriço, — servanto l' y anará.
La nourriço s' entouerno — plourant et souspirant.
—Mai que n' as-tu, nourriço, — que sies tant estounad'?
—Pardoun, pardoun, beou sire, — vous l' auge pa' avouar.
—Ah! digo tout, nourriço, — te será perdounat.
—Iou me siou endourmido — lou Dauphin au coustat,
quand me siou revelhado — l' ai trouvat estouffat.
Au bout de tres quarts d' houro — la mandon pendourar.
Quand es sur la pontenci — Dauphin s' es revelhat:
—N' en pendetz pas ma maire — que l' a pas meritat,
pendetz n' en la servanto — que m' avié 'mpouissounat.

No posém la traducció d' aquest cant, per que es prou fácil l' entendrel' en la llenga mateixa en que está escrit. Lo desenllás es diferent del de la cansò catalana. Sens pòr de fer errada en nostre judici, podèm ben bè assegurar que nostra cansò valt molt mes que la provençal.

Eix argument se troba en altras versions contat de diferents maneras; n' hi ha una en que la dida se 'n va á fer dir una missa á la mare de Dèu de la Pietat, y 'l noy resucita quan son al Evangeli.