Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo sis : los noys de cera, que tan gran paper jugan en l'art de bruixeria en l' etat mitjana.
Lo set : los set elements ; terra , aigua , foch , ayre , átomos, boyras y vents. (Segons la divisió que 'ls antichs Bretons ne feyan d' aquells.)
Lo vuit. Los vuit fochs que 's cremavan en certs temples de l' ílla de Bretanya , sens que may s' apaguessin.
Lo nou : Las nou mans blancas y las mares que gemegan , recort de cert sacrifici de criaturas que 's feya en honra d' un Dèu fals , en las costas de Abervrac'h , en Armórica ; y los gemechs son los de las pobres mares que veyan degollar sos fills.
Lo deu : los deu vaixells enemichs , en que arribaren los onze bélek, sacerdots tornats de Vannes hont foren vençuts. Aquí , diu Villamarqué , es de esmentar que termena la tradició per comensar la historia.
Lo onze : los onze sacerdots de que 's tracta en lo nombre Dèu.
Lo dotze : los dotze mesos.

 De tot aixó los missionistas , aprofitantne ayre , y ritme y forma, ne compongueren lo seguent cant llatí del cual es fill directe lo cant provençal que , ab lo títol Les nombres ha publicat Mr. D'Arbaud en sas Chansons populaires de la Provence : Veuse aquí lo cant llatí.

 —Dic mihi quid unus?
 —Unus est Deus
 qui regnat in cœlis.