Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/227

—Ay, mare, anéu á missa
¡Ay, visca l' amor!
ay, mare, anéu á missa
¡ay, visca l' amor!
que jo couré 'l diné
¡visca la rosa!
¡visca la rosa!
que jo couré 'l diné
¡visca la rosa
en lo rosé'!

Sa mare se 'n va missa,—ella no hi vol ané,
quan ne torna de missa—Agneta no hi trobé.
Pregunta las vehinas—si l' han vista passé.
—Perqui n' ha passat una—ab un bell capité:
ne venia de l' aiga—qu' en lo torrent hi he.—
·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Ninas qu' anèu á l' aiga—no triguen á torné.
N' hi es anada una—set anys hi estigué.
Al cap de los set anys—la bella ja torné.
A casa de sa Meyra—ella hi aná á sopé.
·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
A fora l' hosteria—un cavaller hi he,
ja pregunta á l' hostesa—si 'l voldria allotjé.
Li posa bona taula,—li dona bon sopé,
mentres ell ne sopava—la hostesa suspiré.
—¿Que suspira l' hostesa?—¿Qué te que suspiré?
—N' he perduda una filla.—Vosté si sembla be.
—Que 'm daria la hostesa—que jo la buscarè?
—Cent lliuras tinch en bossa—totas las hi dare.
Y altras cent y cinquanta—si poncelleta n' he.
—Aquí la te la filla—la filla que perdè.
Poncella ne sò mare—com poncella al rosé'