Perfídia

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


PERFIDIA



Una tarda molt serena
me n'aní a casa l'amor
per veure si la veuria
aquella blanqueta flor.
Ja la veig a la finestra
que'n llança gran resplendor.
La vaig encontrar soleta,
soleta l'encontrí jo.
Ja li dono lo bon dia:
ella no me'l torna, no.
—Diumenge faran ballades,
que n'es la festa major:
prou vos diria, minyona,
si voldrieu ballâ o no.—
A la primera danceta
ja li demano l'amor.
—Jo no'm calço ni'm vesteixo
ni m pentino per a vós.
—Valga-m Déu, galan minyona!
quin parlar més rigorós!
Ni'ls esclaus de Moreria
ne són tant catius com jo!—
A la segona danceta
ja n'hi dono un pom de flors.
Ja les pren i les olora,
i 'n llaça un sospir molt gros.
A la tercera danceta
ja n'hi demano l'amor:
—Preneu-vos-la, galant jove,
que n'es vostra i de mi no.