IV. Canis per Fluvium Carnem Ferens
Amittit merito proprium qui alienum adpetit.
Canis, per fluvium carnem cum ferret, natans
lympharum in speculo vidit simulacrum suum,
aliamque praedam ab altero ferri putans
eripere voluit; verum decepta aviditas
et quem tenebat ore dimisit cibum,
nec quem petebat adeo potuit tangere.
|
IV. El gos que duia un tros de carn pel riu
Qui desitja les coses alienes, perd les seves.
Un gos duia un tros de carn mentre nedava pel riu
quan va veure la seva imatge en el mirall de les aigües,
pensant que un altre gos duia també un altra presa
va voler prendre-li; però frustrada la gormanderia,
el menjar que tenia a la boca va caure,
i encara menys va poder aconseguir el que volia agafar.
|
