Qui pretium meriti ab improbis desiderat,
bis peccat: primum quoniam indignos adiuvat,
impune abire deinde quia iam non potest.
Os devoratum fauce cum haereret lupi,
magno dolore victus coepit singulos
inlicere pretio ut illud extraherent malum.
Tandem persuasa est iureiurando gruis,
gulae quae credens colli longitudinem
periculosam fecit medicinam lupo.
Pro quo cum pactum flagitaret praemium,
'Ingrata es' inquit 'ore quae nostro caput
incolume abstuleris et mercedem postules'.
VII. El llop i la grua
Qui espera del malvat la recompensa per un servei
s'equivoca dues vegades: Primer perquè ajuda qui no s'ho mereix,
després perquè no pot quedar lliure d'algun sofriment.
Quan un llop estava devorant un os, aquest se li clavà a la gola,
amb gran dolor començà a demanar ajudar als altres
a canvi d'un premi perquè li treguessin la causa del seu mal.
La grua, de lluny, va ser persuadida pel jurament,
la qual, confiada amb la llargada del seu coll
va practicar el perillós remei a la gola del llop.
Per la qual cosa havent demanat el premi pactat,
'Ets mal agraïda' va dir 'treus el cap sa i estalvi
de la nostra boca i encara demanes una recompensa'
