Quae se laudari gaudent verbis subdolis,
sera dant poenas turpes paenitentia.
Cum de fenestra corvus raptum caseum
comesse vellet, celsa residens arbore,
vulpes invidit, deinde sic coepit loqui:
'O qui tuarum, corve, pinnarum est nitor!
Quantum decoris corpore et vultu geris!
Si vocem haberes, nulla prior ales foret'.
At ille, dum etiam vocem vult ostendere,
lato ore emisit caseum; quem celeriter
dolosa vulpes avidis rapuit dentibus.
Tum demum ingemuit corvi deceptus stupor.
XIII. La guineu i el corb
Qui gaudeix de ser lloat amb paraules enganyadores,
pateixen malaurats sofriments per causa d'un tardà penediment.
Quan un corb volia menjar un formatge furtat
d'una finestra, i mentre romania en un alt arbre,
la guineu el veié, i llavors va parlar així:
¡Oh, corb, qui en són de resplendents les teves plomes!
Que en queden de bé al teu cos i a la teva cara!
Si puguessis cantar, cap ocell podria igualar-te!.
I aquell, quan volgué presumir del cant,
deixà caure del bec el formatge; el qual ràpidament
l'astuta guineu recollí amb les goludes dents.
Llavors el corb es lamentà de la seva ingènua estultícia.
