XVIII. Mulier parturiens.
Nemo libenter recolit qui laesit locum.
Instante partu mulier actis mensibus
Humi iacebat flebiles gemitus ciens.
Vir est hortatus, corpus lecto reciperet,
Onus naturae melius quo deponeret.
«Minime» inquit «illo posse confido loco
Malum finiri, quo conceptum est initio».
|
XVIII. La dona que infantava
Ningú torna voluntàriament allà on ha pres mal.
Passats els mesos, en el moment del part,
una dona jeia al terra mentre gemegava.
L’home li demanà que tornès al llit,
en el qual soportaria millor el seu estat.
Ella digué: “De cap manera, en el lloc on va començar
el meu mal, puc confiar que hi acabi”.
|
