| «
|
— Bon día; quina calor que fa avuy! nos pot anar.
— Míri, — diu la senyora Pauleta, — ara mateix una servidora n'estava parlant; no's pot resistir.
— Oy, qu'es cert; vamos, estigan bones: me'n vaig a posar a la fresca.
— Vagi, vagi, estíga bona, senyora Marieta, — responen les del rotllo. Y encara no han sentit tancar la porta del pis, ja pregunta una ab veu baxa: — ¿Què'ls hi sembla?
— Dòna, lo que deyam; ab tanta roba com porta a sobre, rès li fa
goig; tan esllanguida...
— Si ella es més prima qu'un fus.
— Oy tal! sembla un paraygua plegat; tot li baldeja.
|
»
|
