Notes de viatge (Pobrets y alegrets, II) →

RECURS

D'ALGUNS VEHINS DE BARCELONA
CONTRA L'AUMENT DE CONTRIBUCIONS
IDEAT PER CAMACHO (DE LA SEGONA
DOMINACIÓ DE SAGASTA) Excm. Sr.:

Quatre pares de familia, tots persones comformes, honrats y pobres, sense nota ni advertencia a la cèdula ni en cap altre document que costi diners y passos, ciutadans de la patria, vehins de Barcelona, del carrer de l'Allada, de la plassa de Marquilles y de la Volta dels... dels... es dir qu'en català s'anomena dels Petons (y vostè dissimuli la imprudencia,) lliberals, ab sacrificis fets per la nació en defensa de la llibertat contra'l despotisme y'ls monopolis, gent de casa nostra, sense creus ni condecoracions en la solapa, ni altres galindaynes més que'l botó y'l trau pera cordar la prenda; ab altres circunstancies y resultandos que'ns callem pera no amohinar l'atenció de V. E.; a la seva autoritat discretament exposan y suplican:
Que, en virtut de les derreres providencies guvernatives sobre la liquidació forsosa y reforma del antich subsidi mercantil, industrial y de comers, ab les tarifes esmenades segons lo seu lleal saber y entendre, a qual aplicació trobem qu'es un determini que no pot ser y que'ns perjudica de més del doble.
Sí, Excm. Sr., aquesta noble y lleal ciutat n'ha passades moltes y de crespa gravetat, conforme en lloch y data'ls recurrents tindràn la satisfacció de manifestarli.
En hora tremenda y desgraciada varem tenir en aquesta nació heroyca uns governants que varen trobar avinent que'l gas sufrís un nou recàrrech. (Nos referim al Ajuntament passat.)
Excm. Sr.: aquell conflicte va durar un any just, ni un través de dit més ni menos. V. E. haguera vist los carrers de la ciutat que donavan condol per qu'estavan a les fosques.
Lo carrer de Fernando, aquesta maravella, (Usía excusi la ponderació, per que tenim voluntat a les coses de casa y tractem d'alabarles sense causar perjudici a tercer,) pel carrer de Fernando, donchs, no s'hi podía passar: entre l'empedrat que semblava qu'hagués patit una verola llambordenca, per que tenía més clots que'ls que dexa aquesta enfermetat qu'espatlla tantes faccions, ab l'item d'estar apagats los gasos de les tendes, sos establiments a les fosques, en completes tenebres ses famoses argenteríes, y que, parlant ab tota franquesa, allans a entrada de fosch cap persona podía arriscarse a tranzitarhi, salvo ab la condició d'anar acompanyat d'un gosset que guiés los passos dels viandants per aquells paranys d'ensopegades y descalabros.
La superior ilustració d'algunes persones de caràcter y de gran influxo posà esmena a aquella anomalía que'ns desacreditava davant de les nacions civilisades del continent. Lo gas desfogà sa respiració lluminosa; acte contínuu s'obriren tendes y magatzems; brillaren les joyes; les pesses de seda, de vellut y de tapicería, los domassos y les catifes se descaragolaren desde dalt dels prestatges fins atravessar los mostradors, y aquelles cascates artificials de llana, d'estàm , de terciopelo y de colors que no perden, s'estengueren despenyantse com un Sant Miquel del Fay, a la vista de les barcelonines y de les pageses del plà que tant les hi agrada anar boniques y se'n entravan per les botigues per ferse acanar lo que'ls corresponía per fersen vestits y altres prendes de utilitat y ornato... La moneda va córrer, les tranzaccions s'animaren y'l lliure-cambi; reyan los botiguers, los quinquillayres també estavan alegres, que semblavan que portessin dècimes de Nadal a la cara. Los sastres prenían mides voltant als indivíduus, baxantse y alsantse com si juguessen a fet; los sombrerers venían tants barrets com parells de botines los sabaters, encara que sembli fòra de proporció'l compté. Va esser allò un contentament general, una aleluya primerenca ò anticipada; los duros sencers y les anyorades dobletes trincavan pels taulells y eran desades al calaix per embotornarse y créxer idealisantse en revinguts cartutxos de quaranta duros; les altres ictèriques, en un departament separat a veure venir si'n comparexían més. Era aquella una contentació individual y complerta; parexía que tothom hagués recobrat la vista y la claretat perduda y aniquilada a causa d'un determini mal entès ò mal disposat que, si's té de dir tal com es, no podía abonarse de cap de les maneres.
Vínga ara V, S., si majors ocupacions no'l destorban; vínga y veurà'l carrer de Fernando y la Plassa Real que desde llavors brilla ab un sobreximent de llum qu'hi podrà llegir una carta al mitx de la plassa encara que s'haja dexat les ulleres al altre sobretodo.
Tot se va compondre: s'encararen les persones, se van travessar esplicacions, y com les bones paraules fan menjar als malalts, no hi hagué tossuts ni perfidiosos; cada qual s'establí en lo lloch que per categoría li pertocava, y la virtut va quedar triumfant y l'honor recompensat.
No son los que recorren, Excelentíssim Senyor, gent de partit, ni estan compromesos a posar falques a la roda del govern. Nó, Senyor; tal villanesa 'ns consumiría les entranyes, y en lo front nos exiría manifest comportament tan doblat en clapes moradenques com de corrupta infició encomanadissa.
Homes d'ordre, que prou mals de cap tenim a casa pera donar una caxalada de pà a les criatures, no venim com a rebeldesni pronunciats ab mandato imperatiu... La llibertat es una, y segons les immutables lleys de la oferta y la demanda, nosaltres reclamem ab honestitat contra aquest tort. Lo que no pot ser es dificultós de tirar avant: axís com un calsat esquifit per un peu complert no hi entra y'l calsador rellisca y'l savó de pedra no hi vol rès, si tant se porfía, l'empenya's reventa ò'l calsador s'esquerda y'l peu se queda descals, que la naturalesa no vol responsabilitats ni consent impossibles, per que tot lo que fa y tot lo que cría es per que té datos y sabiesa pera ferho y crearho segons y conforme, sense exirse dels termes y jurisdicció de lo legal.
En consideració a tot lo informat, los vehins que solicitan, voldrían trobar a V. E. decantantse a l'economía y que d'un rasgo de ploma acomodés los pagos del subsidi, fent una bona composta que tots nos hi poguem salvar. Per que, contant als preus qu'estan los queviures, del modo que'ns menjan les suades los lloguers de casa, los guanys curts, moltes les necessitats, ...y ademés dongue instrucció a la familia que puja, y li sortirà nèt lo càlcul que no hi hà forma de viure ni de medrar, a menos que suprimin los fogons de les cuynes y que'ls pares de familia cridem a l'hora del àpat a les nostres esposes y als nostres xicarrons lo desmoralisador càmpi qui pugue, si no establim la ordenansa d'abonar dos quartos als que no vulguin dinar y férloshi bestreure al vespre quan s'assentin a taula pera sopar...
Davant d'imatges tan desolades y d'escenes tan series, que farían trencar lo cor y plorar a llàgrima viva, ni nosaltres ni V. E. som capassos de resistirho. Que les nostres idees ni'ls nostres sentiments han nascut pera semblants cassos ni conflictes.
Vínga, donchs, la satisfacció que rendidament se solicita: que la concordia unexi voluntats apartades; que no'ns visiten aquells investigadors de mostatxos ferrenyos, d'ulls escuadrinyadors, que d'una mirada ja han passat milans a tot lo que hi hà al establiment; que preguntan més que cap notari, y qu'un hom los hi contesta ab embuts per que la llengua es dificultosa pera posar les zetes a lloch y altres membres del abecedari.
Que brilli l'Arch de Sant Martí després de la tempestat. ¿Que no ho veu que la bolsa baxa y tot ne valdrà de menos, interessos y persones? Vínga, donchs, un altre abràs de Vergara y ¡A las armas ciudadanos! però que sían les de la pau, de la concordia y'l treball! Alsen los matalassers les vergues de frexa qu'estarrufan los borrallons de peresosa llana; vínguen los bregadors a fer saltar la cramuxa qu'empareda'l llí; foch desseguida al carbó de pedra que fa rabiar l'aygua y la obliga a treballar; qu'encaxen les rodes grosses ab les mitjanes, com les mans d'uns enamorats qu'entrellassan los seus dits dientse cosetes dolses, y que brunzegin elles revoltant, y al seu terme que's fassan festes y que canten enamorades les maravelles del treball.
Issa ja les veles que, ab la galta inflada com si'l mateix aleno de comerciejar les hi dongués fluxió, fan córrer les fragates, los paylebots y altres vehículs aquàtichs per damunt del liquidament del globo, sens respectar les esquenes dels pexos, que si no son llestos a escórrers, moren agoviats per l'embestida d'aquestes màquines, ò partits per secció, com explican los diaris que varen sucumbir dues infelisses ballenes!...
¡En mar los barcos, y carrils per terra! Vínga'l directe que'ns porte a Madrid depressa per poguer visitar ministres (que qui cara veu cara honra.) Qu'hi vaja prest, saltant marges y rieres, ficantse al cau de les roques, escampantles y divorciantles ab dinamita després de tants sigles d'ensopiment passats a les fosques sense fer ni dexar fer rès. Córrin tramvíes per tots indrets; que'l nivell y les banderoles marquen les noves rutes, y que'l picot y'l fulminant les esquexin! ¡Assí'ls Atlants y'ls Titans que cambían y modifican l'etxura de la terra y la conformació d'Espanya...!
¡Assí, Gumà! que no cessi ni reposi colocant aceras al món, estalviant mals passos y camins fatigosos y fent travessar cotxes per indrets hont les cabres hi posavan cabells blanchs per passarhi!
Aquí també, Soujol y Planàs y'ls demés que no tenim l'honor de conèxels, y que'ns posin la Catalunya y provincies adjacents com un envenat de ferro.
Vínga luego Rius y Taulet, y que progecte, decore y hermosege Barcelona, ab monuments a Colon, a Prim, a Güell y a la guerra d'Africa, y que fassa de la ciutat dels Comtes una Floreència de cap ensà en que les estàtues senyalin per tot arreu als forasters los homes cèlebres que honraren la patria: militars llustres, grans sabiassos, etz.; que may tinguem d'anyorar les altes figures que han fet cèlebre la nació.
Tot axò, y encara més podrà venir si V. S. se digna aténdrens...
Llavors sí que tots podrèm coronarnos ab la fulla del arbre simbòlich que tanta flayre dona a la roba blanca de bogada y que immortalisa al mateix temps; y ab copes de forma exquisida, amples de conca y peu delicat, beurèm ab àtica postura, la dolsa malvasia (que si'ls grechs la haguessen tastada quants n'hagueran fet de Partenons!) brindant en coros armoniosos per la excelcitut y la rebaxa de les contribucions.
Excm. Sr., y'l firman: Anton Casals, Maura Requesens, tenders; Fèlix Roura, del comers de viràm, y Delmiro Vinyana, corredor d'aygua y vi.

Baldomero Salarich, Vocal Sri.

Es copia y conforme.