Poemes en ondes hertzianes/El record d'una "fuga" de Bach
.
a J.M. Junoy
M'he esquitxat a Garraf
he passat tretze porxos foradants de muntanya
només per veure a Sitges un blau brunzent de cuina i un blanc de calç lluent de celobert
On irà l'esquirol quan no trobi pinyons
–mossegarà sa cua que en té el gust
Suara he fet una grua
d'un full de calendari
i ha baixat amb el número mateix
Almenys del Ministeri m'han avançat una hora de rellotge
Aquí on tot valor universal duu per nom Montjuïc
"la lluna
la bruna
vestida de dol"
és més vídua i més clara
Tot això un antiquari no ho sabria comprendre
He vist més: –Que l'infant de bolquers
esguardava somrient una estrella
Però cap llibre no parla del somrís de l'infant
I heus aquí que vaig dir-los una cosa vulgar:
–L'estel hexagonal de colors en el Circ enclou totes les síntesis del món.