Poemes en ondes hertzianes/El record d'una "fuga" de Bach

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Poema original El record d'una "fuga" de Bach

.

a J.M. Junoy


M'he esquitxat a Garraf
                          he passat tretze porxos foradants de muntanya
només per veure a Sitges un blau brunzent de cuina i un blanc de calç lluent de celobert

On irà l'esquirol quan no trobi pinyons
                                                 –mossegarà sa cua que en té el gust

Suara he fet una grua
                           d'un full de calendari
                           i ha baixat amb el número mateix
          Almenys del Ministeri m'han avançat una hora de rellotge

Aquí on tot valor universal duu per nom Montjuïc

                                             "la lluna
                                             la bruna
                                             vestida de dol"
                                                              és més vídua i més clara

Tot això un antiquari no ho sabria comprendre

He vist més:              –Que l'infant de bolquers
                                                   esguardava somrient una estrella
          Però cap llibre no parla del somrís de l'infant

I heus aquí que vaig dir-los              una cosa vulgar:
–L'estel hexagonal de colors en el Circ enclou totes les síntesis del món.