Poesías (Camps i Fabrés)/Los tres suspirs de l'arpa
Aquest text tracta sobre versió editada el 1894. Per a altres versions, vegeu Jochs Florals de Barcelona en 1861/Los tres suspirs de l'arpa.
En la tomba hi ha una reyna,
rich mantell té per mortalla,
un ceptre d'or en la ma.
y sobre son pit un'arpa.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Sols tres cordas l'arpa té,
dolsas, vibrants, delicadas,
com te tres cordas lo cor,
la Fe, l'Amor,y la Patria.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Era lo goig de la reyna,
y en sas mans talment parlava;
y al seu ressó s'adormian
los seus fills en sa falda.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Si entonava cants de guerra,
tremían los monts i planas;
si treya sospirs d'amor,
la ninas d'amor penavan.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Mes,¿qué té l'hermosa reyna?
¿per qué la seva arpa calla?
¿qué s'han fet los lays d'amor?
¿qué s'han fet, ay, las baladas?
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Era tendra i carinyosa,
y l'ha encisada un monarca;
ab sentidas amoretas
al mitj del cor l'ha fletxada.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
- Junts seurém en un sol trono,
juntarem nostras armas;
en un quartel lo lleó,
en l'altre quartel las barras.-
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Mes la reyna té enemichs,
que en la cort tenen privanasa,
vils corchs, que sempre rosegan,
de ferinosa fiblada.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Lo monarca se'ls escolta...
prest de la reyna 's recata;
passa d'amor á desdeny,...
del desdeny al odi passa.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Ja no l'aclaman senyora;
la senyora n'es esclava:
perque llansa ays de dolor,
la llengua li han arrancada.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
-Ja ha finat,ja,l'extrangera;
ja ha finat, ja, la bastarda;
enterráula ab son mantell,
ab arpa y ceptre enterráula.-
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Ay mare! no ets morta, no;
encara ton foch m'abrasa;
no ets morta,no, mare meva...
los teus fills viuhen encara.
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
Rodejan la seva tomba;
un llorer al peu hi plantan,
sols ab llágrimas lo regan,
Fills de la reyna, ploráu,
ploráu de dol y anyoransa.
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
Y feya llarch temps que muts
vetllaven la tomba santa,
quan l'arpa dona un gemech...
quan l'arpa s'ha despertada.
Nostra mare ressucita:
fills de la reyna, ¡esperansa!
Al despertar, tres sospirs
trau del fons de sas entranyas;
i á cada sospir del cor
sona una corda de l'arpa.
Fills de la reyna, 'silenci!
nostra mare es la que parla.
La de la Fe diu : ¡alémtam!
la de l'Amor:¡espós ámam!
la de la Patria, vibrant
ab tendra só, crida:¡álsam!
¡Aixeca, espós, a la reyna!
¡fills de la reyna, aixacáula!
si ha perdut son ceptre, al menys
per consol deixáuli l'arpa.
CAMPS FABRÉS - POESÍAS -
MANRESA: ESTABLIMENT TIPOGRAFIC DE SANT JOSEPH
Carrer de Picas , número 8 . 1894