Poesies (Miquel Costa)/Á mon amich M. R.

Á MON AMICH M. R.


per la seua missa-nova


Avuy, qu'entre dolsures y abismes de misteri,
Has fet, en les primicies d'altíssim ministeri,
Baxar l'Omnipotent,
¡Amich! ¿qui't donaria cansons prou inspirades?
¡Ah! dexa que jo besi aqueixes mans sagrades
Y calli reverent.

¿Qué pot cantar la lira si l'harpa del santuari
No troba veu tan alta que ton poder declari?
¡Levita nou ungit!
No mes un cántich digne sé jo per tal ventura,
Lo dols epitalami que's diuen ab veu pura
Jesús y l' esperit.

¡Oh! sia aquest el cántich qu'ascoltis en tal dia,
Qu' ascoltis are y sempre, del mon per l'aspra via,
En calma ó temporal:
Es lo cantar dolcíssim que tot ho venç y amansa,
Qu' encen y purifica, y que la patria alcansa
Del cántich eternal!

1884.