Poesies (Miquel Costa)/Á mossen J. Verdaguer

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 A MOSSEN JACINTO VERDAGUER


 EN OCASIÓ D' HAVER PUBLICAT SOS IDILIS


Amunt, sobre'l Carmel,
Hi ha un jardí del cel
 En esta vida:
Vorera sos rius clars
L'Esposa dels cantars
 Té sa delicia.

Los rius son de dolsor,
De llágrimes d'amor,
 Amor divina.
Los éxtasis suaus
S'hi bressan en lachs blaus,
 Entre celistia.

Allá 'l seráfich chor,
Allá les harpes d' or
 Qu' á Deu subliman,
L' angèlich violí,
Que Sant Francesch oh
 Que l'esmortia.

Entre cantars y llum,
Allá volen perfum
 De flors y mirra;
Y son allá les flors
Corets de verge, cors
 D'olor divina.

Lo Jardiner en cull:
Cad' una que n'escull
 Al cel l'envia:
Y dins la llum del cel,
Cad' una es un estel,
 Brilla que brilla.

¡Oh Paradís tancat,
Verger de castedat,
 Hort de la vida,
Bé estás en mitx del mon;
Los sabis qu' ara hi son
 No't trobarian!

¡Ah! d'aquí baix estant,
Tot sembla lo puig sant
 Un 'aspra timba,
Rocam sense verdor,
Υ 'l caminoy millor
 Tot una espina.

¿Qui hi pujara volant
Ni l' águila gegant
 Es prou ardida:
Per divinal favor,
Les ales de l' Amor
 Sols hi arriban.

En dies del temps vell,
Del Paradís aquell
 Noves venian:
Baxantne 'ls sants llavors
Dayan pe' l mon tresors
 De melodia.

Mes are ¡ay Deu! ¿qui'n sab
Ja'l mon no'n coneix cap
 De veu divina,
Y'ls cántichs de Jesús
Ja no t'alegran pus.
 ¡Oh terra impia!

¿Que dich?... En la remor
Del vent y la maror
 Un cant arriba...
Del mon no surt tal veu...
¿Será Joan de la Creu
 Que vé y suspira?

¡Oh! no. L'au que sentiu
Tê vora 'l Ter son niu,
 D' allá es exida:
Volá fins al Carmel,
Y nos torná del cel
 La melodia.

¡Salut, cantor diví,
Poeta serafí
 Qu'el cor etcisas!
Polsa ton sistre d'or:
Tú fas brollar del cor
 Vida de vida.

Amich canta á l' Amat,
Vessa en el mon glassat
 Ta poesia:
Tú fores l' escullit,
Tú de' Jesús al pit
 Lo cap reclinas!

1879.