Poesies (Miquel Costa)/Cántich de Bellver

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search



 CÁNTICH

per la dedicació de la capella de bellver



A vos, Reina y Mare, los himnes de gloria,
Á vos qu' á Mallorca volguéreu baxar!
Al lloch del prodigi, per ferne memoria,
Mallorca agrahida vos alsa un altar.
¡Per trono de gracies vullaulo aceptar!

 De Bellver á la falda florida
 Poch á poch un vellet caminava:
 Si'l seu pas fatigós s'aturava,
 Ben amunt feya via'l seu cor.
 Duya ab má tremolosa'l rosari,
 Y cap gra del rosari movia
 Que no mes dins un' Ave-Maria
 Mel brescava de mística flor. (I)

 Era Alonso l'humil, que tenia (2)
 L' obehir per suprema victoria,
 L'humiliarse per tota sa gloria,
 Per delicies l'aspror de la fèl.
 ¡Ah! sos ulls richs de llágrimes duyan
 La claror que 'ls dimonis aterra:
 Acalats, benehian la terra,
 Axecats, alegravan el cel.

 ¡Admirable vellet! Com esqueya,
 Ab sos anys y se gran penitencia,
 La frescor d' una nova innocencia
 Que nodria aquell cos dolorós.
 Per son front penitent se posavan
 Cántichs d' ángel, visions falagueres,
 Com revoltan gentils caderneres
 La floreta del cart espinós. (3)

 Humildat, ¿qui dirá tes grandeses?
 Per tú Deu devallava á Maria,
 Per tú Alonso lográ en aquell dia
 Que la Reina del cel devallás.
 Cel de cels la gran Verge traspassa;
 Més qu' estrelles y sols ella brilla,
 Y s' atura demunt aquest' Illa:
 ¡Consagrada, Mallorca, ja estás!

 Resplandors, melodies, aromes
 Enrevoltan el Sant... (¡no es del-liri!)
 Y, ab un vel de blancura de lliri,
 Va Maria aquell front á axugar.
 Les paraules qu'allá se digueren
 En cap llengua del mon se dirian:
 Les montanyes de goig s' extremian,
 Adoravan les ones del mar.

 ¡Oh! benhajas, diada de festa
 Que revivas la gran recordansa:
 Serás dia també d' esperansa
 Per lo poble fehel mallorquí.
 Fita bella será dins l'historia
 L' altar nou que Mallorca devia...
 Aquí 'l peu estampava Maria:
 ¡Font de gracies segura hi ha aquí!

 ¡Oh, company de Jesús, gloria nostra,
 Que de terres llunyanes vengueres
 Per fruytar en aquestes riberes
 Vida nova d'humil perfecció;
 Reb y ampara á Mallorca; ella es teua;
 La 't donaren Jesús y Maria,
 Quant ton cor tot humil se fonia
 Dins el cel, en suprema visió. (4)

1884.

NOTES



(1)  Que no més dins un' Ave-Maria, etc.
Es tradició que 'l Benaventurat al qual se fa referencia comensa l' Ave-Maria sortint del col-legi de Montse-Sion y no l'acaba en tot lo cami de Bellver, contemplant la salutacio angèlica.
(2)  Alonso Rodriguez natural de Segovia, que viudo entrá en la Companyia de Jesús, de la qual fou Coadjutor en aquesta illa de Mallorca.
(3)  Les caderneres tenen especial predilecció per la flor del cart, com han notat los pagesos. No dexa de tenir sentit espiritual aquesta preferencia d' uns aucells cantadors y hermosos per la floreta morada d'una planta espinosa.
(4)  ...En suprema visió.
A les derreries de la seua vida, tengué 'l Beato Alonso una visió en que Maria Santissima 'l presentava á la Trinitat y uns ángels extenian devant ell un mapa de Mallorca, en senyal de qu'ell seria protector d'aquesta terra.