Defalliment

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: Poesies (Miquel Costa)/Defalliment)
Salta a la navegació Salta a la cerca


 DEFALLIMENT


Com la llarga acompanyada
D'un mort, que passa endolada
 Tot callant,
Axí mes hores perdudes,
També endolades y mudes,
 Van passant.

Passan iguals que's confonen;
Dins un abisme s'afonen
 De tristor;
D'allá sortirán un dia
Per mostrarte, anima mia,
 Sa buydor.


Ni un aucell, ni una floreta,
Ni 'l verdejar d'una herbeta
 Dins l hort meu.
Ma vida está desolada,
Com á vinya espampolada
 Y entre neu.

Senyor, qu'ab má benehida
De la mort fas brollar vida
 Per amor,
Despertat 'l cor que ja es hora:
Un cor que canta ó que plora
 Viu, Senyor!

¡Ay! com llarga acompanyada
D'un mort, que passa endolada,
 Tot callant,
Axí mes hores perdudes,
També endolades y mudes,
 Van passant.

1876.